Hola, em dic Iván, tinc 16 anys i actualment estic cursant el meu primer any de cicle formatiu en informàtica. En aquest espai aniré compartint el que aprenc: des de conceptes bàsics de maquinari i programari, fins a programació, xarxes i projectes personals. El meu objectiu és anar creixent pas a pas en aquest món de la tecnologia i, al hora, deixar aquí un registre del meu progrés. Espero que trobis interessant el contingut i que aquest racó sigui útil tant per a mi com per a qualsevol que també estigui començant al camí de la informàtica.
Ivan Rodriguez Jimenez
Apuntes

Apuntes

🐧 Resum General – NDG Linux Essentials (1.1 a 1.5)

Linux és present en gairebé tots els àmbits de la tecnologia moderna: des de servidors web fins a telèfons intel·ligents. La seva demanda laboral és molt alta, però encara hi ha pocs professionals especialitzats. Aprendre Linux obre portes a camps com la ciberseguretat, el desenvolupament de programari, les xarxes o la intel·ligència artificial. És una tecnologia estable, en constant evolució i basada en les ordres d’UNIX, que encara es fan servir més de 30 anys després.

A diferència del programari propietari, Linux és codi obert (open source), cosa que permet a qualsevol persona veure’n, modificar-ne i compartir-ne el codi. Aquesta filosofia col·laborativa ha impulsat el seu creixement i millora contínua, evitant molts errors típics d’altres sistemes tancats.

Linux es distribueix en “distribucions” (distros), que combinen el nucli del sistema amb eines i aplicacions específiques. Cada distribució s’adapta a un propòsit concret (servidors, escriptori, recerca, etc.) i sol derivar de famílies com Red Hat, Debian o Slackware, diferenciant-se principalment pel gestor de paquets.

Tot i que Linux ofereix entorns gràfics, destaca pel seu ús de la línia d’ordres (CLI), que permet un control més precís, automatitzar processos i augmentar la productivitat. Dominar la CLI facilita treballar amb qualsevol distribució sense dependre de la interfície gràfica.

👉 En resum: Linux és potent, flexible, col·laboratiu i essencial en el món tecnològic actual. Aprendre’n et prepara per a una carrera sòlida i versàtil.

Pregunta: Per a què serveix principalment la línia d’ordres (CLI) a Linux?
Resposta: Per controlar el sistema de manera precisa i ràpida, i automatitzar tasques.

🐧 Resum General – NDG Linux Essentials (2.1 a 2.4.2)

Un sistema operatiu (SO) gestiona el maquinari i el programari de l’equip. Els més coneguts són Windows, macOS i Linux. Linux destaca per ser obert, flexible i gratuït, amb centenars de distribucions adaptades a diferents usos (servidors, escriptori, ciència, IoT, etc.).

Linux és especialment adequat per a entorns de servidor gràcies a la seva estabilitat, seguretat i eficiència en l’ús de recursos, sobretot a través de la línia d’ordres (CLI). També és molt utilitzat en sistemes incrustats com telèfons, televisors o dispositius IoT.

Les principals famílies de distribucions són:

  • Red Hat / Fedora / CentOS: orientades a empreses i servidors.
  • Debian / Ubuntu / Mint: enfocades a la comunitat i a l’escriptori.
  • SUSE / openSUSE: ús empresarial i versió lliure.

Linux permet virtualització, automatització i personalització i és la base de sistemes com Android. El seu desenvolupament col·laboratiu garanteix compatibilitat, actualitzacions constants i baix cost.

Pregunta: 🖥️ Quin és un dels avantatges principals de Linux en entorns de servidor?
Resposta: La seva estabilitat, seguretat i eficiència en recursos, especialment gràcies a la línia d’ordres (CLI).


🐧 Resum General – NDG Linux Essentials (3.1 a 3.7.1)

Linux disposa d’una gran varietat d’aplicacions tant per a servidors com per a escriptoris.

Servidors:

  • Apache i NGINX són els servidors web més populars (utilitzats en prop del 65% dels llocs web).
  • MariaDB destaca com a sistema de bases de dades.
  • Per al correu electrònic, s’utilitzen components com MTA (Sendmail o Postfix), MDA i servidors POP/IMAP com Dovecot.
  • Samba permet compartir fitxers amb equips Windows.

Escriptori:

  • Thunderbird per al correu,
  • LibreOffice com a suite ofimàtica,
  • GIMP per a l’edició d’imatges,
  • i navegadors com Firefox i Chrome.

Linux al núvol:
Linux impulsa prop del 90% de les càrregues de treball al núvol públic, gràcies a la seva flexibilitat, seguretat, baix cost i eficiència energètica, a més de la seva excel·lent capacitat de virtualització, que permet executar múltiples màquines virtuals en un sol servidor físic.

Pregunta: Per què Linux és tan dominant a la computació al núvol?
Resposta: Perquè és flexible, segur, eficient, econòmic i excel·lent per a la virtualització, fet que permet aprofitar millor els recursos i reduir costos al núvol.